🧭 Stalking: amor o control?

«On ets?», «Amb qui?», «Per què no m’has contestat si estaves en línia?», «Envia’m la teva ubicació», «Deixa’m veure el mòbil».

Quan apareixen en les primeres relacions afectives adolescents, aquestes conductes poden arribar a confondre’s amb interès, preocupació, gelosia o fins i tot amor.

Els adolescents estan aprenent a relacionar-se en un context de connexió permanent. El mòbil permet saber quan algú està connectat, on és, amb qui parla o què fa a les xarxes. La tecnologia no crea les relacions de control, però pot oferir noves eines per exercir-lo.

Il·lustració de dos joves que  interactuen somrient amb els seus telèfons mòbils

🚩 Quan controlar comença a semblar normal

«Si m’estima, és normal que vulgui saber on soc.», «Es posa gelós perquè li importo.»«Compartim les contrasenyes perquè entre nosaltres no hi ha secrets.»

Aquestes frases poden semblar mostres d’afecte o confiança, però estimar algú no significa tenir accés permanent a la seva vida.

No necessitem conèixer constantment la seva ubicació, revisar les seves converses, controlar amb qui es relaciona o exigir una resposta immediata.

Per això, una pregunta senzilla pot ajudar-nos a obrir la conversa amb els adolescents:

Això és amor o és control?

📊 Una realitat que també tenim a prop

L’any 2025, l’estudi Impacte de la tecnologia en l’adolescència: relacions, riscos i oportunitats va analitzar la realitat digital de més de 2.000 adolescents d’Andorra. Un 14 % considerava que podia haver patit ciberassetjament, aproximadament la meitat havia rebut missatges de contingut sexual i prop de tres de cada deu havia quedat presencialment amb persones conegudes a través d’Internet.

A Espanya, l’estudi Infancia, adolescencia y bienestar digital, amb 75.329 estudiants d’entre 10 i 20 anys, va trobar que un 31,3 % dels adolescents que tenien o havien tingut parella afirmava haver patit amb freqüència alguna manifestació de violència digital en la relació, com controlar les amistats a les xarxes, saber on era la parella o revisar-li el telèfon sense consentiment.

Cal fer una precisió: ciberassetjament, violència digital en la parella i stalking no són conceptes equivalents. Aquestes dades no permeten afirmar que aquest percentatge hagi patit stalking. Sí que mostren el context digital i relacional en què els joves construeixen les seves primeres relacions.

🔎 Quan la insistència deixa de ser interès

El stalking fa referència a comportaments reiterats i no desitjats de vigilància, seguiment, contacte o aproximació cap a una altra persona.

Les pantalles poden facilitar conductes com:

• Enviar missatges repetidament després d’haver demanat que deixem de fer-ho.

• Crear un altre perfil després d’haver estat bloquejats.

• Intentar contactar a través de diferents aplicacions.

• Vigilar constantment l’activitat a les xarxes.

• Utilitzar amistats per obtenir informació.

• Insistir després d’un rebuig.

Aquí hi ha un límit que cal aprendre des de ben aviat:

El consentiment també existeix en la comunicació digital. Un «no» continua sent un «no» encara que es produeixi a través d’una pantalla.

📱 Educar en igualtat també és educar en digital

PantallasAmigas treballa en la prevenció de la violència de gènere digital i identifica conductes com espiar el mòbil, exigir la geolocalització, demanar contrasenyes, controlar les xarxes o enfadar-se davant d’una resposta que tarda.

No es tracta de demonitzar la tecnologia, sinó d’ensenyar a utilitzar-la des del respecte, el consentiment i l’autonomia.

I aquesta educació ha d’adreçar-se tant a noies com a nois. No només cal ajudar-los a reconèixer quan algú els controla, sinó també a identificar les seves pròpies conductes.

Podem començar amb preguntes senzilles:

• Per què necessito saber on és?

• Per què m’enfada que trigui a contestar?

• Tinc dret a demanar-li la contrasenya?

• Estic respectant la seva decisió quan em diu que no?

  
  

La persona amb qui mantenim una relació continua sent una persona lliure.

🌱 Prevenir abans d’haver d’intervenir

Parlar de benestar digital no és només parlar de temps de pantalla. També és parlar de privacitat, intimitat, consentiment, respecte i relacions saludables.

La prevenció comença molt abans que aparegui una agressió: quan ensenyem que la gelosia no és una prova d’amor, que tenir intimitat no significa amagar res, que ningú necessita conèixer les nostres contrasenyes i que compartir la nostra ubicació ha de ser una decisió, no una obligació.

També quan deixem de romantitzar la insistència i expliquem que respectar un límit és una manera de cuidar.

Acompanyar els adolescents en l’ús de la tecnologia significa ajudar-los a construir, dins i fora de les pantalles, relacions segures, lliures i igualitàries.

L’afecte acompanya. El respecte reconeix els límits. El control els traspassa.

💬 Per continuar parlant-ne

🎬 Per veure i reflexionar amb adolescents

La campanya de PantallasAmigas «10 formes de violència de gènere digital» inclou deu animacions breus sobre situacions com controlar la parella amb el mòbil, espiar-la, exigir la geolocalització o demanar contrasenyes.

Un recurs per veure’l amb adolescents i obrir després la conversa.

📖 Per a famílies i professionals

La Guia Toca parlar de pantalles ofereix eines per acompanyar infants i adolescents en la construcció d’una relació més saludable, conscient i segura amb les pantalles.

Parlar de pantalles també és parlar de relacions, límits i respecte.