Les ferides invisibles de la violència vicària: quan la infància aprèn a viure amb por
Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, recordem la importància de prevenir i erradicar les diferents formes de violència masclista. Però hi ha una realitat que també necessita la nostra atenció: les conseqüències que aquesta violència deixa en els infants i adolescents.
Des de la psicologia infantojuvenil sabem que les experiències de violència poden deixar empremtes emocionals que afecten la manera de sentir, de relacionar-se i de comprendre el món. Són ferides que no sempre es veuen, però que poden continuar presents molt després que la situació de violència hagi acabat.
💔 Violència vicària: quan els infants es converteixen en instruments de patiment
La violència vicària és una forma de violència masclista en què l’agressor utilitza els fills i filles, o altres persones significatives, amb la finalitat de causar dany i patiment a la dona.
La psicòloga Sonia Vaccaro va contribuir a conceptualitzar aquesta forma de violència, que pot manifestar-se mitjançant amenaces, manipulació emocional, intimidació o agressions directes contra els infants.
Cal diferenciar-la de l’exposició a la violència masclista en l’àmbit familiar. No totes les situacions en què un infant presencia violència constitueixen necessàriament violència vicària, però totes poden afectar el seu benestar emocional i requerir protecció.
Els infants no són espectadors passius. Senten, interpreten i intenten comprendre allò que passa al seu entorn. Créixer en un context de por i inseguretat pot tenir conseqüències en el seu desenvolupament psicològic.
🧠 Les ferides invisibles: allò que no sempre sabem veure
Les conseqüències de la violència durant la infància no sempre són evidents. Un infant pot continuar anant a l’escola i relacionant-se amb normalitat mentre viu un malestar emocional important.
Algunes de les possibles manifestacions són:
Hipervigilància: estar constantment alerta davant la possibilitat que es produeixi una nova situació de perill.
Dificultats emocionals: problemes per identificar i regular les emocions, sentiments de culpa o inseguretat.
Alteracions del son i de la concentració, així com una possible afectació de l’autoestima.
Dificultats en els vincles afectius: problemes per desenvolupar confiança i sentir-se segur en les relacions.
En alguns casos també es pot produir una inversió de rols o parentificació. L’infant assumeix responsabilitats emocionals que no li corresponen: intenta protegir la mare, evitar discussions o mantenir l’equilibri familiar. Les seves pròpies necessitats queden en segon pla.
Per això és important recordar que els infants necessiten adults que els cuidin, no responsabilitats que no els corresponen.
🔄 L’aprenentatge vicari: quan la violència es converteix en un model
Els infants aprenen tant de les experiències que viuen com d’allò que observen. La teoria de l’aprenentatge social d’Albert Bandura explica com les conductes de les persones de referència poden convertir-se en models de comportament.
La família és un dels primers espais on aprenem què significa estimar, respectar, posar límits i resoldre conflictes.
Quan un infant creix observant relacions basades en el control, la intimidació o la desigualtat, pot arribar a interioritzar aquests comportaments com a formes habituals de relacionar-se. Per exemple, pot associar la gelosia amb l’amor, el control amb la preocupació o el silenci amb una manera d’evitar problemes.
Aquests aprenentatges poden tenir expressions diferents: alguns infants poden desenvolupar respostes de por, submissió o evitació del conflicte; d’altres poden reproduir conductes de control o agressivitat.
Això no significa que necessàriament esdevinguin persones violentes. Significa que els models relacionals que observen durant la infància poden influir en la manera com construeixen les seves relacions futures.
🔗 La transmissió intergeneracional: es poden repetir els patrons?
Parlem de transmissió intergeneracional quan determinades creences, conductes i formes de relacionar-se passen d’una generació a una altra a través de l’aprenentatge i la socialització.
Haver crescut en un entorn violent pot augmentar el risc de reproduir o tornar a experimentar relacions violentes en el futur. Però aquest risc no és un destí inevitable.
El desenvolupament de cada infant també està influït per les experiències posteriors, les figures adultes protectores, l’educació emocional i el context social.
Per tant, haver viscut violència no significa convertir-se en una persona agressora ni estar destinat a patir-ne en el futur. Tampoc podem atribuir a les víctimes la responsabilitat de les conductes violentes que altres persones exerceixen.
I aquí hi ha una idea fonamental: si els patrons relacionals s’aprenen, també es poden revisar i transformar.
🌱 Trencar el cicle: la importància dels vincles protectors
Les experiències adverses poden deixar empremta, però no determinen de manera irreversible el desenvolupament d'un infant.
La presència de figures adultes protectores, els vincles afectius segurs, l’acompanyament psicològic especialitzat i els entorns educatius sensibles a les necessitats emocionals poden afavorir la recuperació.
Trencar la transmissió de la violència implica oferir altres models de relació:
Relacions en què els conflictes es resolguin sense intimidació.
Espais on les emocions es puguin expressar sense por.
Vincles en què es respectin els límits i les necessitats de cadascú.
Adults que escoltin sense jutjar i que no responsabilitzin els infants de les situacions que viuen.
També és essencial detectar els indicadors de malestar i prioritzar sempre la protecció i la seguretat. Davant d’una sospita de violència, cal comptar amb els serveis especialitzats i coordinar la intervenció dels professionals implicats.
L’objectiu és ajudar els infants i adolescents a recuperar la seguretat emocional, reconstruir la confiança i desenvolupar relacions saludables.
🧡 Protegir la infància és transformar el futur
Quan parlem de violència vicària, hem de reconèixer els fills i filles com a víctimes amb drets propis i necessitats emocionals específiques. La seva protecció i el seu benestar han de ser prioritaris.
Les ferides invisibles de la violència poden influir en la manera com un infant es percep, confia en els altres i construeix les seves relacions. Però també sabem que els entorns segurs, l’educació emocional i l’acompanyament poden ajudar a transformar aquests aprenentatges.
Aquest 25 de novembre, ampliem la mirada: prevenir la violència masclista també significa protegir la salut mental i el desenvolupament emocional de la infància i l’adolescència.
Comentarios